Al barri del Born de Barcelona van tenir lloc els fets m�s rellevants l'onze de setembre del 1714, concretament a la zona on ara podem trobar el Born Centre Cultural. El seu director, el Quim Torra, ens d�na els detalls dels esdeveniments d'aquell dia.

A comen�aments del segle XVIII, Catalunya ja comen�ava a consolidar un model econ�mic lluny del feudalisme. Es tractava d'un model modern agrari, per� especialitzat en productes d'exportaci�, on la ind�stria i les manufactures comen�aven a obrir-se pas, sobretot gr�cies a la vinculaci� amb les grans pot�ncies europees del Nord. Ens ho explica l'Agust� Alcoberro, director del Museu d'Hist�ria de Catalunya i professor de la Universitat de Barcelona.

A comen�aments del segle XVIII, Barcelona era una ciutat pr�spera i oberta al m�n. Aix� va fer que els ciutadans volguessin gaudir de diferents productes de consum, com ara una gran varietat de sucre, tabac o xocolata. La Susana Tubella, coordinadora del servei educatiu del Born Centre Cultural, ens explica els gustos refinats dels barcelonins de l'�poca.

L'arxiduc Carles va introduir l'�pera italiana a Barcelona, a partir d'una representaci� que va tenir lloc despr�s del seu casament a Santa Maria del Mar. A partir d'aleshores, Barcelona esdevindr� una sucursal de l'�pera italiana, mentre a la cort de Madrid estava prohibida i triomfava la sarsuela.

Catalunya tenia cos diplom�tic al segle XVIII? L'historiador Jaume Sobrequ�s ens explica com funcionaven les relacions diplom�tiques entre els pa�sos europeus durant aquella �poca.

Un dels escenaris m�s emblem�tics dels fets del 1714 �s Talamanca, on va tenir lloc la darrera vict�ria catalana davant de les tropes borb�niques abans de la derrota final. Francesc Serra, doctor en Hist�ria Moderna i professor de l'IES Moian�s, ens en d�na tots els detalls.

Com �ren les ciutats a comen�aments del segle XVIII? El Francesc Xavier Hern�ndez, historiador especialista en la hist�ria militar de Catalunya, ens ho explica.

A comen�aments del segle XVIII els l�mits geogr�fics de la ciutat de Barcelona eren molt m�s extensos que ara. La ciutat anava molt m�s enll� de com la coneixem ara. Ens ho explica Jordi Roca, professor d'Hist�ria de la Universitat Rovira i Virgili.

Els gravats s�n una eina imprescindible de representaci� dels fets del 1714. L'Agust� Alcoberro, director del Museu d'Hist�ria de Catalunya, ens explica els usos propagand�stics que en feien els governs de l'�poca i la import�ncia comercial d'aquest mitj� de comunicaci�.